Escorça avall,
s’escolen llàgrimes de saba trista.
                     Els boixos moribunds
                     tanquen els ulls.

Isolat, protegit per un poble
                     de cases amables,
ell, heroi dels temps
                      (orfe de pare, mare i germans,
                       però amb orgull i força),
resisteix tossudament alçat,
                        com a estendard de vida.